És de sobres conegut que a Catalunya hi ha gran mancança d’infraestructures ferroviàries. Aquest estiu es va convocar un debat parlamentari per a informar de la proposta del Pla d’ Infraestructures 2025-2050 que va ressuscitar vells projectes ferroviaris. A la província de Girona s’inclou l’ Eix Transversal Lleida-Sta Coloma de Farners o l’Eix Lleida-Olot-Figueres, així com un Tren- Tram per la conurbació de Girona i extensió fins a Banyoles, proposta reduïda d’altre projecte del 2006 denominat “Anella de les Gavarres extensió fins a Olot” que beneficiava a les comarques del Gironès, Baix Empordà, La Selva, Pla de l’Estany i Garrotxa i que va es informar, dins d’aquest any, per l’enginyeria contractada per la Generalitat. La conclusió va ser decepcionant. Deia: ”De l’anàlisi no s’obté cap tram d’alternativa tramviària que retorni un benefici socioeconòmic positiu ja que les previsions de demanda obtingudes són baixes “. Realment jutjaren negativament el seu propi projecte, no consensuat i millorable, i per aquest informe han fet descarrilar l’interessant projecte del 2006. Per a l’aprovació d’un projecte, la Generalitat utilitza el sistema SAIT, manual de referència per l’Anàlisi Cost Benefici, que analitza la rendibilitat econòmica i que incorpora criteris socials. El nou Tren-Tram del pla 2025-2050 beneficia a Girona i Banyoles, l’ inversió és menor però és menys rendible territorial i socialment que el del 2006 al que se l’hi amputen les parades de Olot, La Bisbal, Palafrugell, Palamós, Platja d’Aro, Sant Feliu, Llagostera, etc. absurdament sacrificades. Per altra banda es financen línies d’alta velocitat no rendibles amb fons Next Generation. Fa anys que a la província no es construeixen trens convencionals i lamentablement s’han desmantellat tots els antics carrilets. El projecte del 2006 “Anella per les Gavarres i antena fins a Olot” era l’ocasió de trencar amb la influencia inversora cap l’àrea metropolitana barcelonina. Segons la PTP, l’ inversió en ferrocarrils per habitant a l’àrea metropolitana de Barcelona és 38 cops superior a la inversió per habitant a la província de Girona. La constant manca d’inversions a la província ha provocat xarxes obsoletes, les línees de Puigcerdà o Port Bou son exemples i no sols això, també és prenen decisions errònies i molt cares com la reubicació de l’ estació de Figueres. En definitiva, les polítiques de transport ens han condemnat a la dependència del cotxe i poques vies de tren, la majoria de les mercaderies van en camió, i l’índex de motorització a la província és de 0,8 vehicles per habitant, el tràfic va col·lapsant per les carreteres i la AP7 és satura constantment.
Altre efecte perjudicial d’aquesta política és més CO2. Catalunya el transport és responsable del 32% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle i per mitigar-ho el “Comitè de Experts sobre el Canvi Climàtic” que assessora a la Generalitat, va presentar enguany un informe manifestant que s’han de reduir un 8% anual les emissions durant tota una dècada per afrontar l’emergència climàtica i que també s’han d’aplicar polítiques publiques amb inversions prioritàries en energies renovables, transport públic i TRENS així com la reducció de viatgers en avió a favor del tren però el Govern no escolta i aposta per ampliar l’aeroport del Prat. Per altra banda el “Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics“ mostra l’augment constant de la temperatura de l’aire a Catalunya. Es a dir, de cap manera les polítiques governamentals frenaran el canvi climàtic. L’aposta política de transport ha d’anar a favor del ferrocarril perquè el petroli s’acaba i perquè, si les administracions no actuen, s’arribarà als 4 oC d’increment de temperatura atmosfèrica abans del que ens pensem, amb efectes gravíssims. Les inversions en vies son urgents, ja s’han fet descarrilar massa projectes.
Ramon Caralt Elias- Membre de laComissió Promotora Tren Tram Pla de l’Estany
