Categoria: Articles

Comunicat de premsa, 3 de desembre 2024

Sobre les declaracions del Secretari d’Infraestructures de Mobilitat i l’estat dels projectes ferroviaris no metropolitans de Catalunya

Davant les recents declaracions del secretari d’Infraestructures de Mobilitat, Manel Nadal, en què afirmava que els projectes de tren-tramvia de la Costa Brava, Olot-Banyoles-Girona, Selva Marítima, Pirineus (Cerdanya-Alt Urgell-Andorra), Terres de l’Ebre i Berguedà-Bages quedaven descartats, i especialment tenint en compte que aquesta informació ha estat difosa en un acte amb la Federació Empresarial Catalana d’Autotransport de Viatgers (FECAV), el lobby d’empresaris d’autobusos de Catalunya, 

EXPOSEM:

1. Estudis a l’espera
   Després d’un any de retard, encara no s’han publicat els resultats definitius dels estudis de viabilitat de cap d’aquests projectes de transport ferroviari 100% sostenible i sense emissions de gasos d´efecte hivernacle. Els resultats preliminars que la Direcció General d’Infraestructures de la Mobilitat ha compartit en dues reunions amb les comissions promotores, l’última el mes de febrer, presentaven estats de desenvolupament molt heterogenis, però en general tots ells encara en una fase molt embrionària i amb mancances metodològiques greus, amb projeccions de captació de viatgers exageradament baixes i amb moltes inconcrecions, tal i com vàrem advertir ja al mes de març. Hem sol·licitat noves reunions per conèixer l’estat dels estudis, i s’han anat postposat, les últimes per instàncies del secretari Nadal. En qualsevol cas, l’anunci d’aquest darrer sobre la decisió de descartar aquestes infraestructures, sense els estudis acabats ni publicats per a l’escrutini de la ciutadania i que han costat prop de mig milió d’euros de l’erari públic, és un signe de manca de transparència i respecte per als procediments democràticament establerts.

2. Transport públic: la suma de modes.
   L’autobús és i serà un mitjà imprescindible en el transport públic a Catalunya que complementa i capil·laritza el que el ferrocarril vertebra. El debat no és autobús o ferrocarril. Indrets de Catalunya on l’autobús porta dècades d’implantació i no hi ha tren les taxes de transport públic no superen l’1-3% dels viatgers, empenyent la ciutadania a l’ús del vehicle privat. És l’hora d’afegir o recuperar el ferrocarril i multiplicar l’accés i ús del transport públic a la Catalunya no metropolitana. El compromís actual amb l’autobús s’hauria de materializar amb l’augment immediat i transitori de les freqüències fins a la posada en funcionament dels nous projectes ferroviaris, no amb la construcció de nous carrils que perpetuen la mobilitat fòssil. Les concessions d’autobusos interurbans finalitzaran després de 20 anys el 2028. Amb les declaracions davant de la FECAV, el senyor Nadal llançava un missatge de tranquil·litat envers la seguretat econòmica dels empresaris del sector, però una greu condemna per a la ciutadania: el futur de la mobilitat a Catalunya seguirà ancorat amb els mantres del segle passat que apostaven per més carreteres i més emissions d’efecte hivernacle, impossibilitant els compromisos climàtics. 

3. Un secretari contra un país
   La iniciativa per a aquestes infraestructures necessàries per a la mobilitat quotidiana, laboral, acadèmica o de lleure, sigui justa, àgil, sostenible i sense emissions ha estat liderada per la societat civil. Ha rebut el suport del territori a través de mocions als ajuntaments de múltiples municipis, incloses les capitals de comarca dels traçats, als consells comarcals, a la diputació de Girona i diverses mocions al Parlament de Catalunya. La darrera, aprovada aquest proppassat 28 de novembre per amplíssima majoria, demanava
   
   • “Seguir impulsant els projectes de xarxa de trens-tramvia que complementi la xarxa actual ferroviària i que permeti millors connexions a tot el territori català en funció de les seves oportunitats i necessitats. En aquest sentit, seguir desenvolupant-les actuacions necessàries o fases previstes per impulsar i/o adaptar projectes com:
     1. Tramvia del Camp de Tarragona (TRAMCAMP). Implantació d’un sistema tramviari al Camp de Tarragona.
     2. Tren tram Bages : Estudi de viabilitat del tren tram del Bages fins el Berguedà.
     3. Costa Brava: tren tramvia aeroport de Girona-Girona-Flaçà-Costa Brava + un ramal Girona-Banyoles-Olot.
     4. La Seu d’Urgell Andorra.”

Aprofitem per recordar que també l’acord d’investidura de l’actual President de la Generalitat, Salvador Illa, incloïa l’impuls d’aquests i altres projectes ferroviaris, i per tant, del compromís d’aquest govern de tirar-los endavant, tant amb Esquerra Republicana de Catalunya:

• “Mantenir el projecte del TRAMCAMP que permetrà oferir un sistema de transport públic ferroviari a l’àrea metropolitana de Tarragona.
• Continuar amb l’estudi per poder implantar serveis ferroviaris a la Costa Brava, el Pirineu, la Catalunya Central i les Terres de l’Ebre.”

com amb els Comuns:

• “Posada en marxa de Rodalies de Lleida i del tren-tram del Camp de Tarragona en aquesta legislatura. 
• Impuls dels trens trams de Costa Brava, Olot, Bages, Terres de l’Ebre.”

Tanmateix, el secretari Nadal omet el compromís del govern de la Generalitat, del Parlament de Catalunya, dels ajuntaments, dels consells comarcals, de diputacions, i, més important, de la pròpia societat civil. 

SOL·LICITEM:

1. La rectificació immediata de l’actual Secretari d’Infraestructures de Mobilitat, Manel Nadal. Declaracions com les que ha fet són motiu de cessament fulminant.
2. Una reunió urgent amb la consellera de Territori, Sílvia Paneque.
3. La ràpida revisió i la posterior publicació dels estudis de viabilitat dels projectes de Costa Brava, Olot-Banyoles-Girona, Selva Marítima, Pirineus (Cerdanya-Alt Urgell-Andorra), Terres de l’Ebre i Berguedà-Bages.
4. Seguir amb els passos previstos per als projectes, concretament amb l’adequació de recursos i partides pressupostàries per als estudis informatius, els projectes constructius i les reserves de sòl corresponents.

Aquest estiu les destinacions turístiques de Catalunya han experimentat greus problemes de mobilitat com ara embussos, accidents i estrès, a més de les emissions de gasos d’efecte hivernacle i contaminants de l’aire, per la dependència del transport per carretera.

Aquestes qüestions impacten negativament en la qualitat de vida dels residents i la sostenibilitat. El foment dels desplaçaments per carretera amb la gratuïtat dels peatges o l’ampliació de carrils no ha fet sinó augmentar-ne l’ús i la congestió viària. Els avantatges del transport ferroviari, com són la reducció dels embussos, l’acessibilitat universal, la minimització de les emissions i la millora de la qualitat de l’aire, es converteixen en factors clau per abordar aquests reptes de manera efectiva.

Les comissions promotores dels trens tram de la Costa Brava, Olot-Banyoles-Girona, Selva-Marítima, Terres de l’Ebre, Bages-Berguedà i Ferrocarril del Pirineu (Alp-La Seu-Andorra), amb el suport d’entitats per a la defensa del transport públic com la Fundació Mobilitat Sostenible i Segura (FMSS) i l’Associació per la Promoció del Transport Públic (PTP) han recollit les propostes ciutadanes per desplegar el ferrocarril arreu del territori, amb el suport d’ajuntaments i consells comarcals implicats.

Municipis com Girona, Olot o Banyoles han aprovat mocions en què “valoraven positivament la iniciativa, reclamaven estudis de viabilitat, la previsió de recursos i la inversió necessària, i es comprometien a facilitar les gestions que competencialment els corresponguessin”.

També la Diputació de Girona recentment va aprovar una moció en què demana a la Generalitat “una previsió de recursos i la inversió necessària per dur a terme el projecte, i que faci les reserves de sòl necessàries”. El Parlament de Catalunya aprovava el 2021 una moció a favor de l’estudi d’aquests projectes ferroviaris, i l’any passat el Govern de la Generalitat va licitar estudis de factibilitat per als projectes del Tren Tram de la Costa Brava (amb ramals a Olot-Banyoles i a l’aerorport de Girona), el Tren Tram del Bages – Berguedà, el Tren Tram de les Terres de l’Ebre i el Ferrocarril del Pirineu. Més recentment s’ha licitat l’estudi de viabilitat del Tren Tram de la Selva Marítima. Des d’aleshores les entitats han realitzat nombroses trobades amb la ciutadania a diferents punts del territori, recollint propostes, signatures, realitzant enquestes poblacionals i entrevistes amb actors locals clau.

El desembre del 2022 les comissions promotores, amb la PTP i la FMSS, es van reunir amb la Direcció General d’Infraestructures de la Generalitat (DGIM), des d’on es van comprometre a crear grups de seguiment de cada projecte, on les entitats hi tinguessin un espai reservat per anar coneixent el dia a dia dels estudis. Han passat vuit mesos des d’aleshores sense que la DGIM hagi contestat els missatges ni hagi acceptat noves reunions. Aquest silenci administratiu ha preocupat molt les entitats, que consideren crucial la participació ciutadana per garantir la viabilitat i l’èxit dels projectes ferroviaris.

Mentrestant han aparegut nous projectes impulsats per l’administració, tant local com de la Generalitat, que no tenen en compte el futur traçat dels trens trams en estudi. És el cas per exemple del projecte de pacificació de la carretera C-152 al seu pas per Olot per valor de 274.000 € anunciat pel Departament de Territori, o el pla de “Dinamització comercial, turística i urbana d’Olot, des del centre històric” impulsat per l’Ajuntament d’Olot amb Fons Next Generation de la Unió Europea per a la “millora de la via pública i pacificació d’aquesta zona” per valor d’1,5 milions d’euros. Tots dos projectes inclouen trams molt rellevants del ramal del tren tram d’Olot-Banyoles-Girona, però malgrat la gran inversió econòmica i el fet que tant la Generalitat com l’Ajuntament d’Olot s’hi han posicionat favorablement no s’esmenta en cap dels casos el tren tram. Un altre exemple és l’anunci de la construcció d’una nova estació d’autobusos a Palamós i a Berga, que no estan tenint en compte la interconnexió amb la qual hauria de ser la futura estació del tren-tram.

A més, s’ha d’assenyalar que l’actual marc de fons europeus, com els incentius del programa Next Generation EU, ofereix una oportunitat única per impulsar projectes de mobilitat sostenible i infraestructures ferroviàries. Aquests fons proporcionen un suport financer significatiu per al desenvolupament i la implementació de solucions de transport més verds, fomentant la competitivitat i la resiliència de les regions. Aprofitar aquests recursos pot ser fonamental per accelerar la transformació cap a una mobilitat més sostenible i millorar la qualitat de vida dels ciutadans i la salut del medi ambient. Precisament, al juny d’aquest any, a l’acte “Catalunya país de trens” es va posar en relleu que la mobilitat ferroviària és sostenible, segura i un dret bàsic. El moment és ara. 

Per aquests motius les comissions promotores dels trens tram de Catalunya, la FMSS i la PTP exposem:

• Que els projectes de tren tram al nostre país són elements clau per a la descarbonització del transport, però també per fer la mobilitat més equitativa, socialment inclusiva, més eficient, més àgil, més saludable i més respectuosa amb el medi ambient, tant en els desplaçaments quotidians com en el turisme.

• Que els projectes de tren tram haurien de ser prioritaris sobre altres projectes d’infraestructures contaminants com l’ampliació de carreteres.

Sol·licitem:

• Reprendre les sessions de seguiment dels estudis de factibilitat amb la DGIM.

• Incorporar les entitats ciutadanes en la discussió dels diversos projectes que puguin afectar el desplegament de les noves línies ferroviàries.

• Aprofitar les convocatòries actuals europees per aconseguir el finançament necessari per a la seva posada en marxa.

• Que, un cop finalitzats els estudis, tant la Generalitat com l’administració local facin previsió tant de reserva de sòl com de recursos per a incorporar el tren tram en els projectes urbanístics i de mobilitat urbana o interurbana pertinents.

TRAM Alacant, línia 9. Fotografia: David Gubler.

Les tres Comissions Promotores dels trens-trams de les comarques Gironines, amb el suport de la Fundació Mobilitat Sostenible i Segura i l’Associació per la Promoció del Transport Públic (PTP), publiquem el present comunicat conjunt respecte la campanya que RENFE ha portat a terme per promoure la Costa Brava.

La campanya promocional “Descubre lo mejor de la Costa Brava”, emmarcada dins de l’“Escápate en tren” de RENFE, promou el turisme a diverses poblacions d’aquest territori. A les imatges que acompanyen l’article hi ha precioses vistes al Castell d’en Plaja de Lloret, a la ciutat emmurallada de Tossa de Mar o a la platja gran de Cadaqués. Cap d’aquests municipis disposa d’accés en tren. Només comptades poblacions de la Costa Brava, que no esmenta la campanya, com Blanes, a l’extrem sud, i Llançà, Colera o Portbou, a l’extrem nord, poden ser visitades en tren.

Anteriorment, RENFE també va promocionar la Garrotxa amb la campanya “Merece un viaje: La Garrotxa, tras la montaña“, on indicava que per arribar en tren calia fer-ho a través d’estacions d’alta velocitat de la província (entenem Figueres-Vilafant i Girona) i les de Rodalies com Vic, Torelló o Manlleu, ubicades de 30 a 60 km de distància de la capital dels volcans i amb destinacions que o bé no tenen connexió en autobús o bé la tenen però RENFE no cita..

La Costa Brava constitueix el territori més poblat de Catalunya sense accés ferroviari. Arran del tancament de les línies del tren d’Olot a Girona, el Tren Pinxo Banyoles-Palamós i el Tren Petit Girona – Sant Feliu de Guíxols durant el franquisme i, de successives polítiques centrades en l’ampliació de carreteres i perllongaments d’autovies, les comarques gironines s’han motoritzat progressivament, essent ara un dels territoris de Catalunya amb una major taxa de vehicles per cada 1.000 habitants. Donat l’escàs servei d’autobusos actual, els prop de 650.000 residents de la Costa Brava i més de 7 milions de visitants anuals depenen del vehicle privat o de lloguer per als seus desplaçaments. Tampoc la Garrotxa o el Pla de l’Estany disposen d’un servei prou atractiu de transport públic. Actualment, només un 1-3% dels desplaçaments a les comarques gironines són en transport públic.

La descarbonització de la mobilitat, on bona part de la petjada de carboni està relacionada amb el desplaçament fins a la destinació amb vehicle motoritzat i privat, passa per desplegar el transport col·lectiu electrificat i eficient que suposa el “combo” del ferrocarril per als desplaçaments troncals i l’autobús per a les ramificacions. Per això pensem que campanyes com les que ha impulsat RENFE ens recorden la necessitat urgent d’avançar en els projectes dels trens tram de la Costa Brava, d’Olot-Banyoles-Girona i de Palafolls-Blanes-Lloret.

Podeu descarregar el comunicat aquí: